Consultori psicologic al Diari 3devuit cada quinze dias.

Colaboraciones cada quince dias a la radio de Vilafranca y una vez al mes en la television en el programa Felix Felicis, con temas de actualidad.

 

Diari Ara

 

Montserrat Ferraro: "Tenim massa tabús i zero educació social sexual"

 

Articulo publicado el 4/5/2013

 

Psicólogos y sofrólogos también ganan medallas

Las mitad de los atletas olímpicos españoles recurren al entrenamiento mental

Un mal chute de endorfinas

Montserrat Ferraro, psicóloga y coach deportiva, nos da algunos consejos que ayudarán a los corredores a no abandonar un reto tan exigente como una carrera de ultra trail.

(30-5-2012). Mientras algunos deportistas aseguran que correr con música les estimula, otros dicen que prefieren concentrarse y escuchar su cuerpo. Ante esta disyuntiva, CMD Sport ha consultado a la Presidenta de la Asociación Catalana de Psicología del Deporte, Montserrat Ferraro, quien afirma que “la música sí influye en la mejora del rendimiento ya que proporciona mayor ligereza en la carrera, una disminución de la fatiga y genera endorfinas, que son los neurotransmisores en este caso responsables del placer, como ingrediente energético”.

A Zapatero se le ha visto completar una media maratón este fin de semana. Aznar, que solía correr por las mañanas en los jardines de Moncloa, se empeñó en tener cuerpo de gimnasio tras dejar la política. Sarkozy, Cameron, Clinton... Todos tienen una foto robada sudando la camiseta. ¿Por qué corren los presidentes?

"La institució col·legial és una eina que pot millorar i adequar la preparació dels psicòlegs, tant de les noves generacions com dels que ja estem en actiu."

Els aquàtics es mullen

 

La saltadora Montserrat Ferraro (CN Montjuïc) va explicar com, tot i ser la tercera d’Espanya, quedà fora dels Jocs de Los Ángeles 84 mentre hi anaven les dues primeres i la quarta. El waterpolista Sergi Pedrerol (Molins de Rei, 1969), or olímpic als Jocs d’Atlanta 96, plata a Barcelona 92 i doble campió del món a Perth (1998) i Fukuoka (2001), ho va verbalitzar sense embuts. Ell va competir per Espanya “perquè era el que hi havia”, però hauria preferit fer-ho per Catalunya. Va explicar, a més, la rocambolesca escena de Fukuoka, quan va fallar l’himne i el locutor va demanar els components de l’equip espanyol que el cantessin. “Només alguns el van taral·lejar”, assegura Pedrerol, “i d’altres vam callar”. El moment és impagable. Molts dels waterpolistes catalans fan mutis i els pocs aficionats espanyols desplaçats al Japó han de suplir la seva manca d’entusiasme fent la taral·la. També Elisenda Pérez, nedadora olímpica a Barcelona, va explicar com en els Jocs del Mediterrani del 1991 es va desmaiar just després de guanyar 400 m estils i “vaig haver de sentir l’himne del país que no em representa des d’una llitera”. Totes les parelles en fase de divorci tenen llistes de greuges. Negar-los és la pitjor manera d’afrontar la situació. Només l’agreuja.